per en 29 Gener 2019
292 Vistes

De debò que encara hi ha algú a qui li pugui sorprendre la pujada o el retorn de l’extrema dreta i del feixisme arreu del món? Potser, com acostuma a passar, el millor és mirar ben a prop per entendre què passa a altres llocs. Per una vegada, Espanya pot ser aquella mena de microcosmos que reprodueix la immensitat de l’univers.

Ahir mateix, Afonso Guerra, vaca sagrada del socialisme espanyol i persona que, per edat, ha viscut moltes coses, com per saber què diu i per què, ho deixava ben clar: hi ha dictadures útils, si més no en el terreny econòmic, cosa que es veu que serveix per passar per alt la repressió i els assassinats. De fet, aquesta és la mateixa idea que els franquistes, amb Vox, PP i Ciutadans al capdavant, afirmen de la dictadura espanyola. Els diners tot ho blanquegen. Encara que no tinc gaire clar que molt xilens n’estiguin gaire d’acord.

Ens hem acostumat a la banalització de les paraules. Fem servir “nazi”, “colpisme” i “càncer” amb una frivolitat que hauria d’esgarrifar qualsevol persona que hagi patit o pateixi qualsevol de les tres. Però no, tot s’hi val. Ara li toca el torn a “dictadura”, però no a la del proletariat, com es podria pensar de qui durant dècades ha enarborat la bandera de l’esquerra i del socialisme, sinó la militar xilena, la del capitalisme ianqui, aquella contra la qual cantaven Víctor Jara, Violeta Parra o Quilapayún, a qui segur que coneix bé Guerra, si encara té memòria (o una mica de decència).

A poc a poc, la suposada alternativa al feixisme va justificant els crims i va deixant de ser alternativa. Així, aquí i arreu, el retorn de la bèstia a la primera línia de la política (les bambolines mai no les han abandonat) és inevitable. Quanta raó tenen aquells que diuen que la reconquesta espanyola comença per Andalusia. Per cert, encara espero el posicionament oficial del PSOE. I ja sabem que qui calla, atorga.

Publicat a: Actualitat
Sigues el primer a qui li agrada això.