Qui no ha sentit mai el plaer immens de rebre la gratitud o el reconeixement d’algú per alguna cosa? A qui no li agrada saber que el que ha fet està bé, o que ha estat realment útil o beneficiós? Gratitud i reconeixement, dos sentiments positius fonamentals, valuosíssims, i de vegades massa cars de veure.
Vivim temps en què tot sovint tenim la temptació de pensar que mereixem tot el que tenim, i molt més encara, i que, per aquest motiu, tot i tothom ha d’estar al nostre servei, sempre que ens cal o ens ve de gust. Vivim temps d’egoisme i de poca generositat. Potser és que ens hem acostumat a posar-li un preu a tot i, entre que tot costa (i ens costa) i que tot ens ha de ser donat de franc, perquè ens pertoca, no deixem espai a la generositat i a la gratitud.
Avui és diumenge, dia de festa per a molta gent, dia de rutines alterades i, per tant, un bon moment per dedicar una estona, per mínima que sigui, a pensar què ens cal agrair i què o a qui li hem de reconèixer alguna cosa, algun favor, el que sigui. Un cop ho sapiguem, i n’estic segur que la llista pot ser llarga, tocaria actuar en conseqüència.
Quin valor més gran té aquella paraula, aquell detall, aquell gest, aquella simple mirada, fins i tot, de respecte, d’agraïment, que massa sovint se’ns queda a mig sortir, o se’ns perd entre els viaranys sempre complicats i tortuosos dels pensaments i dels bons desigs extraviats.