per en 12 Gener 2019
294 Vistes

Quan penses que el cinisme ha tocat sostre, sempre arriba el polític de torn a demostrar que els seus límits encara són molt, però que molt, lluny. No puc negar, ni ho pretenc, que em fa angúnia sentir com Pedro Sánchez i tota la seva colla d’escolanets proclamen la bona nova de la gran novetat i el gran avenç que tenen preparat per a Catalunya: complir allò que marca la llei i que fa més d’una dècada que tots els governs espanyols s’han saltat a la torera amb tota la barra.

Que la gran novetat sigui complir una llei antiga i amputada, l’Estatut, i que aquesta novetat sigui la gran basa d’un govern que no s’està d’aplaudir la involució, l’empresonament i l’exili perquè diuen que no es pot permetre que ningú se salti les lleis, resulta, com a mínim, insultant i els hauria de desqualificar, per cínics i cretins, per a qualsevol negociació. Però es veu que la política també és l’art de la desmemòria i ja sabem que el passat, passat.

No sé com acabarà tot això dels pressupostos d’aquí i d’allà, però m’ho ensumo. I també m’ensumo que tot plegat no és gran cosa més que una passa més en la marxa enrere, en la voladura controlada, d’un procés que va massa gran a massa dirigents i que es veu que cal reconduir fins a una via morta.

Si el súmmum del progressisme és prometre allò que fa tants anys que no es compleix, a qui li pot estranyar que l’extrema dreta franquista, per obra i gràcia de la poca memòria, de la inconsciència i de la covardia, esdevingui el nou centre polític? Anem aviats, en qualsevol cas. Tinguem-ho clar, per evitar decepcions.

Publicat a: Actualitat
Sigues el primer a qui li agrada això.