Com aquell que diu, els Reis d’Orient encara no han tornat a casa i ja tenim moviments d’alt voltatge per fer-se un lloc a les llistes de les pròximes eleccions. Ja fa dies que se’n parla, però ara la cosa ja va de moviments de persones amb altíssima responsabilitat al Govern que podrien fer el salt a l’Ajuntament de Barcelona, en aquest cas. Tot molt normal, suposo.
De tota manera, hi ha un dubte que em preocupa, per tot el que suposa. Si encara no fa un any que tenim Govern, i tothom qui ocupa càrrecs d’especial rellevància, conselleries incloses, va acceptar aquesta responsabilitat en el seu moment, per quins set sous, ara, pocs mesos després, no té cap inconvenient a abandonar el vaixell per optar a altres llocs públics?
I és que per més que ho intento, em segueix ressonant allò tan vell de què la prioritat és col·locar-se, i garantir-li un bon sou a aquest o a aquell altre, o a l’home de no sé qui, o el parent de qui sap qui. Un pur repartiment de cromos, o de nòmines públiques, sense que importi gaire la institució a la qual suposadament se serveix, ni el que representa.
Davant d’espectacles com aquests, i com tants d’altres de semblants que veurem els mesos que vénen, algú encara s’estranya que guanyi terreny el feixisme, amb les seves respostes simples a qualsevol situació? L’efectivitat d’un govern també (o sobretot) es demostra en el compromís amb el lloc que s’ocupa.