per en 7 Gener 2019
504 Vistes

Ja és ben veritat que tot arriba i que tot passa. Ahir, apagada formal de les lluentors nadalenques i retorn, a poc a poc, a la normalitat de les llars i de les persones. Els més endreçats, avui mateix desaran els guarniments nadalencs, a l’espera que dotze mesos passin de pressa, i els més tradicionals allargaran fins a la Candelera.

Tornem a la rutina, però amb una lliçó a presa, d’aquest Nadal que se’ns en va, però que ens ha deixat notícies importants, i alarmants, mig amagades entre els llumets de colors i els acords de les cançonetes de sempre: el nadal blanc també pot servir per blanquejar qualsevol cosa, fins i tot el feixisme i la dictadura.

Aquests dies se n’ha parlat molt, massa, dels diputats andalusos de Vox, de la seva capacitat d’influir en futurs governs i d’aplicar un programa de regressió democràtica absoluta. També hem pogut escoltar, sense que passi res, les propostes de Casado de destituir el Govern, imposar-se un de nou, per temps indefinit i intervenir l’escola, la policia i els mitjans de comunicació, en tota una presentació detallada del que és un cop d’estat de manual, ja sigui a través de l’exèrcit, dels jutges o de les cambres legislatives. Tot s’hi val, sempre que vingui d’aquesta banda. Fins i tot demanar als Reis la mort del líder rival.

I com es blanqueja aquesta autèntica apologia de la dictadura? Doncs situant-la, en igualtat de posicions al pol oposat dels primers enemics a abatre: els que ells consideren comunistes i els separatistes. Així, si l’un és legítim, l’altre també. Un cop assumida la legitimitat, només és qüestió de desfer-se de l’oponent, ja sigui a les urnes, ja sigui amb presó, ja sigui assaltant i usurpant el poder, per quedar-se sol i amb tot.

Retorn a la normalitat. Però si no anem amb compte -i molt em temo que encara no som prou conscients dels perills- retorn a la normalitat de fa seixanta o setanta anys.

Publicat a: Actualitat
Sigues el primer a qui li agrada això.