David Cuenca Ros
per en 2 Gener 2019
588 Vistes

Vet aquí una pel·lícula que encara no havia vist mai, però de la qual em sabia tota la trama. No havia llegit tampoc la novel·la en què es basa, però sovint els alumnes m'havien fet un resum o bé del llibre o bé del film quan els deixava triar (bon senyal, que a les noves generacions les commoguin històries com aquesta). És clar que no és el mateix saber una trama que veure'n la pel·lícula, perquè hi ha altres aspectes a valorar com ara la posada en escena (acadèmicament impecable).

A banda d'això, evidentment cal acceptar el recurs del túnel per passar a l'altra banda del filat com una llicència simbòlica (hagués estat tan fàcil!). I crec que un dels objectius de la història és incomodar-nos pel fet de patir més de manera inconscient per un nen que per l'altre.

Finalment, cal destacar alguns dels diàlegs més reveladors i contundents sobre com la ideologia nazi s'anava impregnant del cor de les persones. Una ideologia totalitària, supremacista, imperialista, amb la pretensió de subjugar o suprimir qualsevol altra identitat. Per això és inadmissible que als catalans republicans ens hi comparin impunement cada dos per tres. Per exemple, comparant un auditori clamant per la llibertat amb els recitals propagandístics nazis. No és el mateix proclamar la superioritat de la raça que exigir que et deixin sobreviure com a poble. De fet, és el contrari. Així que si volen burlar-se de la nostra tendresa (i entossudir-se a confondre-la amb debilitat), endavant: són tan lliures de ser miserables com nosaltres de ser dignes. Però prou comparacions difamatòries. I, per cert, i sense ànims d'anar més enllà de la metàfora hiperbòlica: que pensin que la gran lliçó d'”El nen amb el pijama de ratlles” és que quan s'és còmplice de la barbàrie (ni que sigui amb el silenci), pots acabar essent-ne tu la víctima.

Publicat a: Oci
Sigues el primer a qui li agrada això.
David Cuenca Ros
Nou article
3 Gener 2019