Arribes a casa després d'un dia llarguíssim i esgotador a la feina. Tens el cap ple de preocupacions, i tens el temps just de traslladar-les a l'agenda de l'endemà. Et coneixes, i saps que preferiries resoldre-les ara, perquè inevitablement les arrossegaràs fins que demà trobis un moment de tranquil·litat per poder-les gestionar. Però hi ha prioritats: avui juga el Barça, i et mereixes dues hores de treva per gaudir del teu equip.
Arribes a casa, i l'única cosa que vols és que el teu equip t'alegri el dia, que el teu exèrcit groc desarmat deixi clar qui mana. Que et distregui, que et diverteixi, que t'enorgulleixi.
Arribes a casa, i l'única cosa que demanes és que el teu equip faci els deures, compleixi i no faci el ridícul. Està vist que el nostre destí és passar-nos la vida demanant impossibles.