Poca cosa puc dir, del partit de dissabte, tenint en compte que per un compromís ineludible no en vaig poder veure la segona part, i que a la primera el Barça no s'hi va presentar. No és que el joc fos horrible (el primer toc s'imposava i la circulació de pilota era prou ràpida), sinó senzillament pla. La Real no basculava, de manera que tapava la banda que l'equip basc considerava més perillosa de l'atac del Barça, i deixava que fos Semedo qui sempre avancés sol amb la pilota. No li preocupava que aquella fos també la banda de Messi, a qui tenien ben vigilat i engabiat, perquè la resta de la zona era un desastre: Semedo no gosava encarar mai, reculava i endarreria el joc una vegada i una altra, i Roberto mostrava unes imprecisions que em refermen en el convenciment que és molt millor com a lateral. Per acabar-ho d'adobar, una pèrdua i posterior falta del de Reus van acabar amb un gol no pas només culpa seva: adormida col·lectiva en una jugada a pilota aturada i nova mostra d'una feblesa defensiva que el curs passat ni s'intuïa.
Motius per a la preocupació, doncs, mentre abandonava la retransmissió del partit. I, com que el que manen són els resultats, es reobre el debat sobre la poca consistència de la segona unitat, tenint en compte que Valverde va haver de tornar a l'onze de gala per rescatar el partit. Ara sembla que l'assenyalat és Semedo, però cal dir que amb un sol canvi l'entrenador va restablir l'ordre: Roberto al lateral, Coutinho a l'esquerra, Rafinha a la dreta. I, amb l'entrada de Busquets, cadascú al seu lloc. No puc opinar, però per algun resum mig caçat al vol no sembla que la segona part fos gaire millor: Ter Stegen de nou salvador i dos gols mig de rebot, amb el Barça assolint l'objectiu més per empenta que per qualitat. Però, com que el que manen són els resultats, quedarà la idea que aquest equip no pot fer rotacions. I tampoc és això: potser tot es redueix a la típica castanya de partit de tornada de seleccions. Cal veure el got mig ple: a la lliga comencem a fer coixí, i és a la Champions on l'onze de gala s'ha de fer fort en la mesura del possible. Perquè demà sí que està prohibit fallar. I, d'altra banda, jo continuo esperant Arthur amb ganes.