Descripció.
És una síndrome que ocorre quan el nervi mig, que abasta des de l’avantbraç fins a la mà, és pressionat o atrapat a nivell del canell. (El nervi mitjà és el responsable de controlar les sensacions de la part posterior dels dits de la mà EXCEPTE EL DIT PETIT i així com els impulsos d’alguns músculs petits de la mà que permeten que es moguin els dits mitger, índex i polze).
El canal carpià o carp és un passadís estret i rígid del lligament i els ossos de la base de la mà en el qual conté el nervi i els tendons mitjans. Algunes vegades, l’engruiximent dels tendons irritats o certes deformacions òssies estrenyen el canal comprimint el nervi mitjà. La síndrome de túnel o canal carpià és una de les neuropaties per compressió més comunes i àmpliament conegudes en les quals es traumatitzen els nervis perifèrics del cos.
Símptomes.
- Formigueig i entumiment als dits polze, índex i mitger, d’una o ambdues mans.
- Formigueig i entumiment al palmell de la mà; dolor al canell mig.
- Dolor fins al colze.
- Dificultats per subjectar objectes i debilitats als dits.
- Alguns pacients diuen que senten els dits inflats a pesar que no els hi tinguin.
Causes.
La síndrome del canal carpià és el resultat d’una combinació de factors que augmenten la pressió en el nervi i els tendons mitjans del canal carpià, en lloc de ser un problema d’un nervi pròpiament dit.
- Pot ser una predisposició congènita –el canal més estret del normal.
- Traumatismes o lesions del canell (fractures o artritis reumatoide).
- Problemes mecànics en l’entroncament del canell, estrès laboral, cosir, eines que vibren, mala posició en escriure a mà o en ordinador.
- Certs esports com el Handbol, o tocar certs instruments musicals...
- Retenció de líquid, síndrome premenstrual o menopausa.
- Acromegàlia (engruiximent congènit dels ossos), tumors.
- Diabetis, hipotiroïdisme, hiperactivitat glàndula pituïtària, obesitat, alcoholisme.
Proves de diagnòstic.
RX. Per descartar artritis reumatoide o qualsevol problema mecànic.
RM (Ressonància Magnètica): Estudi de l’anatomia del canell.
EMG. (Electromiograma). Estudi de la conducció del nervi en la qual s’amida la velocitat amb la qual els nervis transmeten els impulsos. Aquesta activitat elèctrica mostra el dany sofert en el nervi mitjà.
Fer reproduir al pacient els moviments que li provoquen el formigueig o entumiment.
Flexió del canell: Fer pressió amb els dors d’ambdues mans i els dits cap avall durant un minut i, si apareix el formigueig, podem estar segurs que estem davant d’un cas de Síndrome de canal carpià.
Tractaments.
Ioga.
Fisioteràpia supervisada (cal anar al metge).
Ibuprofè o aspirina per alleugerir el dolor.
Consells.
No quedar-se mai amb un sol diagnòstic. Si convé, consulteu més d’un especialista. Desconfieu dels metges que us etziben amb bones maneres que “teniu manies”. I sobretot consulteu els manuals de medicina: A l’apartat de nervis perifèrics.
CAS 1.
Pacient de 29 anys visita al traumatòleg queixant-se d’un entumiment del dit petit de la mà dreta. Explica que li costa flexionar el dit i el dolor li augmenta quan escriu tant en ordinador com a mà. Molts cops se li infla el canell on sol recolzar per escriure i a certs dits de la mà hi té debilitat. El traumatòleg li demana RX per comprovar que l’anatomia del canell és la correcta. Un cop descartat quelcom congènit i amb les contínues queixes de la pacient s’atreveix a diagnosticar-li sense haver comprovat res més, Síndrome del túnel carpià, cosa que la deriva a C.O.T. (Cirurgia Ortopèdica i Traumatològica) de l’Hospital més proper per seguir tractament.
Allà la doctora encarregada segueix el protocol establert en aquests casos, demanant-li primerament, una RM i en vistes de veure-ho tot bé, segueix amb un EMG. Els resultats surten negatius. Per tant, la doctora en traumatologia torna a derivar la pacient al metge de capçalera indicant que la consulta per Síndrome de canal carpià és incorrecta però, es nega a investigar què podria ser allò tan molest; no tolera cap suggeriment en direcció a la compressió d’algun nervi de les cervicals C-7 arrel nerviosa C-8. Amb tot, deixa caure que allò podrien ben ser “manies del pacient” ja que ella no ha trobat res rellevant, tret que hi hagi problemes d’alcoholisme –vi inapreciable en alguns àpats.
Per més informació llegiu Tratado de neurología clínica. Dr. Julio Pascual Gómez, servei de Neurologia de l’Hospital Universitari de Salamanca. Ed. Ars Medica. 2009.
