Recta final d'una altra setmana. Bon moment per recuperar el bo i millor que ens ha deixat. En aquesta ocasió, em quedo amb les paraules del jutge Llarena de fa uns dies en què afirmava que la justícia no està polititzada, a Espanya, i que la ideologia de cada jutge ajuda a interpretar les lleis i a dictar les sentències. Entesos, doncs.
A veure, si la justícia ha de ser alguna cosa igual per a tothom, imparcial i independent de la simpatia o antipatia cap a la cosa jutjada, la ideologia personal de cada jutge hauria de quedar desada a l'armari d'on es despenja la toga, al costat de tot allò que farà nosa a la sala. Si no, seria com si un àrbitre de futbol digués que les simpaties cap a un o altre equip o cap a un o altre jugador, fins i tot, ajuden a xiular un partit d'una determinada manera. Oi que ho trobaríem una barbaritat? Doncs això és el que ha vingut a dir Llarena.
No se si els polítics pressionen o no els jutges. Llarena diu que no. Però ben mirat, potser ni cal. Si les decisions judicials depenen de la ideologia política de qui les pren, no calen pressions. D'altra banda, anem repassant la vida i miracles, les afinitats personals i el marc de relacions socials de cadascun dels jutges més polèmics en cada moment i veurem que la seva cartera ideològica és prou consistent i prou clara. Quan l'obren a la sala, i Llarena afirma que això passa, ja no cal res més. I és que si hi ha sentències i intrepretacions de la llei condicionades per la ideologia política del jutge, hi haurà sentències polítiques i, per tant, presos polítics, no ens enganyem. Gràcies per l'aclariment -innecessari, d'altra banda-, jutge Llarena. Ara s'entenen, si encara calia, determinades sentències, i no només en l'àmbit polític.