Posem sobre la taula un nou full en blanc, una nova setmana. Una setmana, com totes les setmanes, que mirem amb certa il·lusió, malgrat la rutina de cada dilluns, i que, sense adonar-nos, anem omplint de projectes a curt i mitjà termini: que farem les properes hores? què demà o dimecres? Què ens quedarà penjat, malgrat tot, divendres? Qui trobarem, o qui faltarà ara que som en període de vacances? Quines notícies ens arribaran, ens agradin o no?...
Tot plegat, preguntes simples, amb respostes gairebé intranscendents, però necessàries per ordenar els propers dies i per ordenar-nos nosaltres mateixos. Avui, dilluns. Reprendrem a l'activitat ordinària, amb regust, encara, de cap de setmana i amb la mandra de tornar al ritme implacable del rellotge i de les obligacions quotidianes. Sembla que farà bon temps, això sí. Ja és molt.
Avui, un dilluns qualsevol, un dilluns més que omplirem i que potser passarà desapercebut, o potser serà inoblidable. Qui ho sap. Provem a marcar-nos objectius simples, curts,amb l'ambició justa, i a assolir-los un rere un altre, assaborint el dolç sabor de cada patita victòria sobre l'atzar. Així, a poc a poc, línia a línia, minut a minut, anirem escribint una pàgina més de la nostra existència, amb l'esperança que, arribada la nit, puguem mirar enlaire, amb calma i en pau, i sentir que ha valgut la pena, aquest dilluns.