Tristíssim espectacle el que es va viure al Parlament. Fins ara estàvem acostumants al capítol "vergonya aliena" protagonitzat per una part determinada dels escons, però es veu que el ridícul i la capacitat d'ofendre a la ciutadania que atorga la responsabilitat legislativa a uns i altres no saben de fronteres ideològiques ni de respecte institucional, i han fet el salt, ja veurem si puntual o habitual, a les forces que formen el Govern de la Generalitat. Gens malament, tot plegat. Una gran recuperació de les institucions després del 155.
El que es va viure al Parlament, de debò, no serà un pas més -especialment perillós i lamentable al meu parer- en aquest procés de voladura controlada del procés (valgui la redundància) que ha viscut el país els darrers anys? Molt em temo que sí, que la pugna oberta entre els socis de govern és un nou graó que es baixa per desescalar (paraula odiosa) no sé quina cosa. O, ja posats, aquesta manca de respecte als seus presos i exiliats no serà en realitat una moneda de canvi mig mal amagda en ves a saber tu quins pactes?
Sigui com sigui, ni ho mereixen els presos i exiliats, ni ho mereixem nosaltres. Tenim, tots plegats, el dret d'exigir responsabilitat i respecte, com a mínim. Ja no parlo ni de talent ni d'intel·ligència política, per si de cas. Ah! Per cert, que ningú no caigui en la temptació de llegir les properes eleccions municipals en clau independentista o republicana, com els agrada dir ara. Només són una nova pugna pel poder als pobles i ciutats i, sobretot, pel control de les diputacions. No ens enganyem. I si no estic en el cert, que ho demostrin. Fins ara, més enllà de les paraules, fa temps que només tenim espectacles llastimosos. I la cosa, com podem veure, va a més.