Darrer escàndol sobre la figura del rei emèrit d'Espanya. Un més, de fet, i res que no intuís o sabés tothom. Però és clar, quan qui fa i desfà és algú constitucionalment irresponsable, tema tancat, sigui el que sigui. Allò que per al comú dels mortals (digueu-ne súbdits, si voleu) és delicte i presó, per a sa majestat és una anècdota més que passa ràpid, amb més o menys rebombori, en algun racó mig amagat dels mitjans. Això sí, ni insinuar que la realitat és la que és, que acabes davant dels tribunals o a l'exili, sobretot si tens la gosadia de dir les coses cantant.
Ben mirat, el que es comenta aquests dies sobre diverses qüestions econòmiques gens netes lligades a la fortuna personal de Joan Carles I no ens hauria de sorprendre massa en un país on ha quedat més que demostrat que la justícia és una o una altra en funció del delinqüent. Per tant, res de nou, llevat del petit matís que ara és l'antic cap de l'Estat el suposat malfactor.
Com que no ens en sortirem, perquè la Constitució blinda tot el que el monarca pugui arribar a fer (dels diferents governs que n'han refrendat els seus actes al llarg del temps, millor ni parlar-ne, evidentment), potser el millor, sobretot ara que és temps de laxitud estival, és prendre-s'ho amb sentit de l'humor, sempre una bona cataplasma quan la justícia falla. Així doncs, recuperem un tema d'Els Pets, publicat d'any 1994, perquè hi ha històries que tornen i tornen per més anys que passin i per més que ens vulguin dir que hem avançat. Cap problema. No passa res.