Per una vegada, i sense que serveixi de precedent, admeto que estic ben d'acord amb unes declaracions de Soraya Sáenz de Santamaria, a propòsit del pronunciament del tribunal de Slesvig-Holstein sobre l'afer Puigdemont, en les quals ha vingut a dir que, sigui com sigui, ni Catalunya és independent, ni Puigdemont és president. De fet, encara podríem afegir que tampoc cap membre del Govern repeteix com a tal i que la por a la repressió judicial ha fet forat en importants sectors de la societat. Per tant, èxit d'ella i dels seus.
Ben mirat, tot el que hem viscut des de fa gairebé un any només tenia un objectiu: evitar la independència de Catalunya (i de passada, desactivar el seus líders polítics), a qualsevol preu. És la versió contemporània del clàssic "antes roja que rota". I en aquest sentit, hem d'admetre que ho han fet molt bé. Que han fet i estan fent un ridícul jurídic internacional? Cap problema. Que han aplicat un nivell de repressió i de brutalitat que supera tot el que és admissible en un sistema democràtic? Cap problema. Que els partits que han donat suport a tot aquest procés ha són qualificats arreu d'extrema dreta? Cap problema. Que han sembrat la llavor de l'odi social, especialment a Espanya, per molts anys? Cap problema. El cas és que s'ha evitat la independència, que s'han empresonat o exiliat els líders polítics i que la por a dir, escriure, fer o cantar segons quines coses ha cuallat, perquè per molt que acabin en res, sempre faran cap al jutjat i patiran la condemna dels mitjans adeptes al règim (gairebé tots, dit sigui de passada). Acabi com acabi tot, el mal ja està fet, i els objectius assolits.
Aquest és l'èxit i l'herència del darrer govern popular. Ho han fet bé. Prou que en pot pressumir l'antiga vicepresidenta, d'aquesta conjura política, judicial, policial i mediàtica que ha posat en marxa amb tant d'encert. I és que, com sempre, tot és tenir ben clar l'objectiu i estar disposat a assumir el preu a pagar. Ells ho han fet a la perfecció. Nosaltres no.