"Estic en un somni, ara m'hi torno" em va dir fa un parell de dies, enmig de la nit. Evidientment, l'endemà, imposible recuperar el somni en qüestió, però el cert és que de ben segur que era prou amable com per voler tornar-hi. Em va fer gràcia la frase i, immediatament em va venir al cap aquella que vaig llegir fa un temps a Twitter que diu: "posa't guapo, que aquesta nit somiaré amb tu". Quin poder tenen el somnis, que són capaços de saltar qualsevol barrera i facilitar-nos moments de satisfacció tan real com efímera, i que la memòria no sap retenir?
Sí, sí, ja ho sé. Només cal llegir algun que altre manual d'interpretació dels somnis per entrar en un terreny desconegut amb un mínim de base científica que ens permeti apropar-nos a aquesta realitat. Però no és el cas, ara mateix, perquè com analitzar un somni que no recordes? Com saltar aquest mur entre la realitat fisica i la realitat imaginada? Potser és més fàcil no fer-hi tants tombs, admetre que somiem i que els somnis poden ser molt bonics i molt agradables i encomanar-nos a qui sigui perquè cap malson no destorbi tants i tants bons moments, recordats o no.
Avui que és diumenge, que fa calor i que la mandra de l'estiu vol senyorejar per tot arreu em ve de gust recuperar un tema de l'indesxifrable Albert Pla que, justament, ens parla dels somnis. Que passeu un bon dia. I una bona nit. I sobretot, que mai no ens falti un somni on deixar-nos anar i perdre'ns.