per en 6 Juliol 2018
297 Vistes

Ho admeto, cada dia m'agrada més Mariano Rajoy.  I no, no és que hi tingui la més mínima afinitat ideològica, ni que no el consideri el culpable directe de molts dels mals que hem patit aquests darrers anys, però admeto que no deixa de sorprendre'm la seva extraordinària habilitat per fer-se invisible quan era president, per més gros que fos el sarau que havia liat, com per desaparèixer, en una autèntica exhibició d'escapisme polític, deixant rere seu un desprestigi internacional enorme, un partit més que esquitxat per la corrupcció, el fantasma del feixisme més viu que mai i el germen de l'odi contra qualsevol dissidència, més que escampat arreu i els terribles efectes d'una repressió política i judicial sense precedents a cap democràcia occidental.  Però tot això és història (i ja sabem que no convé remenar la història), Rajoy ja no hi és, i ja s'ho faran els que vinguin.

Segurament, el millor retrat del personatge és el que en feia el programa "Polònia", de TV3.  Farien bé les enciclopèdies de recollir uns quants dels gags que li van dedicar, perquè le futures generacions puguin valorar en la seva justa mesura la seva talla i el seu llegat polític.  Entre això i les incontables frases memorablement absurdes que ens ha anat deixant, tenim un ratrat fantàstic de la realitat de la política espanyola de gairebé dues legisatures.

Però Rajoy ja no hi és i, fidel al seu estil, es renta les mans pel que fa a la seva successió al capdavant del PP, a diferència del que venia sent tradicional, que era la designació directa del relleu.  Ell mateix va ser escollit (diguem-ho així) per Aznar, en tota una exhibició de democràcia popular.  Però Rajoy és diferent.  Se'n va a fer de registrador, passa pàgina com si res no hagués passat i ho deixa tot a mercè de les ambicions d'una colla de candidats a futurs pressidents, ansiosos d'aconseguir o de recuperar el poder perdut.  Realment, fer-se invisible potser no és tan mala idea, ben mirat.  Potser és qüestió d'aprendre a caminar ràpid i a fer com si res no anés amb tu.  Pensem-hi, si més no.

Publicat a: Actualitat
Sigues el primer a qui li agrada això.