Ness
per en 24 Setembre 2010
586 Vistes

El brou tenia escames d'or. Bombolles pintades que ballaven en un fons  verdós, amb dos pèsols avorrits, a cada extrem del cassó sense mànec.

Les molècules els han atret i ara es besen, estranys.

Tot vibra. Bull.

L'arròs té ànsia per entrar.

Primer, la sal, granulada com a calamarsa...

L'arròs ha caigut fent el ronso, encara mig adormit al cul del plat entelat pel vapor de l'ambient.

Foc lent.

L'arròs al fons del cassó salta com si portés molles, rebota com les rosetes al microones.

No sabeu què són les rosetes?  Moresc que amb l'escalfor s'obren com les flors a la primavera després d'una bona tempesta. De gust salat o dolç, són unes companyes essencials en el cinema o en qualsevol moment per matar l'avorriment.

El suc comença a canviar de color. Ara és més ocre. El ver s'ha mort.

Només s'hi percep una flaire que em diu....Menja'm.

Després d'un dia estrany, el d'ahir, me mereixo una reconfortant medecina.

A les 4 a.m. entràvem a la tardor i jo,  nerviosa, a les 5 a.m., l'acollia amb els ulls adolorits per la son.

Publicat a: Literatura
Sigues el primer a qui li agrada això.