La Pableta
per en 5 Setembre 2017
1,104 Vistes

Es la segona nit que se'm fan aquestes hores plorant de ràbia.

No perquè estigui enfadada amb tu, sinó perquè no m'aguante a mi mateixa.

M'estic odiant molt ara mateix.

Després de quasi cinc anys intentant ser forta, anar amb compte i intentar no confiar abans del que tocava.

Tornem a caure en el mateix pou.

I t'ho torno a repetir, no es per tu.

I ho torno a dir: se que no tinc motiu.

Però es que no puc evitar-ho encara que ho vulgui amb totes les meves forces.

Es perquè no avanço.

Tenia tanta por de que això tornés a passar.

I ha pasat.

I ara només espero, almenys, poder ser forta per a poder deixar-ho enrrere sense que el meu cap ho acabe de tirar tot pel terra.

Sense que em faja fer coses que no vull fer.

Perquè no vull perdre't.

Perquè erea una de les millors coses que m'ha passat aquest any.

I vull que continue sent així.

Però no saps com arriba a ser de difícil tenir que suportar-ho ara mateix.

Les voltes que li dono a cada mínim detall del que ha pogut passar i de què passarà.

I sempre arribo a la mateixa conclusió:

No sóc suficientment bona per a ningú.

Publicat a: Reflexions
Sigues el primer a qui li agrada això.