per en 27 Maig 2017
894 Vistes

Paraules, paraules, paraules.  Vivim voltats de paraules que diem o que escoltem i potser per aquesta normalitat no ens adonem de la importància de cada paraula que pronunciem, perquè un cop dita, ja no té retorn.  Hi ha paraules amables i dures, paraules d'honor i de vergonya, discretes, a mitja veu, pronunciades a cau d'orella o a crits, paraules benintencionades i paraules cruels, sinceres o enganyoses...

I per damunt de les paraules, gairebé com una veritat superior, els nostres actes, allò que fem públicament o en silenci, per amor o per odi, conscientment o sense adonar-nos.  hi ha actes de fe i actes de guerra, actes volguts o fets a contracor, però tots defineixen allò que som, més enllà de tot el que puguem arribar a dir o a pensar.

I encara més amunt, o a la base de tot plegat, allò que volem, que desitgem, que perseguim.  La nostra voluntat de fer o de ser, que guia i ordena actes i paraules amb encert o sense cap destresa.  Malgrat tot, malgrat els èxits i els errors, la voluntat és allò que ens mou, el valor de fons, encara que ja sabem que de bones intencions l'infern n'és ple.

Així anem fent, fins que de tant en tant, ensopeguem amb un far, un llum potent que il·lumina la nostra travessia i ens marca la ruta per navegar enmig del blau intens d'aquest mar, de vegades tranquil i de vegades revoltat, que és el nostre dia a dia.  Paraules, fets, voluntat, i alguna mena de saviesa que ens pugui orientar i allunyar-nos de les roques on potser massa sovint anem a petar, per manca de perícia.

Publicat a: Actualitat
Sigues el primer a qui li agrada això.