Això del procés cap a ves a saber on segueix deixant notícies, si més no, curioses. El darrer capítol, de moment, el creuament de cartes entre els presidents català i espanyol. Res de nou. L'un proposa diàleg per a fer un referèndum i l'altre respon que la llei no ho permet. Res que no sabéssim. Assumpte tancat.
Sovint es parla d'aquesta qüestió, en sentit metafòric, com d'una partida de cartes, o d'escacs, per allò de no descobrir el joc, per fer servir l'estratègia i tot plegat. Francament, a hores d'ara més em sembla una guerra de trinxeres que no pas cap altra cosa. A una banda, la trinxera és la voluntat popular i, a l'altra, una determinada interpretació de la llei. I així seguim mes rere mes, disparant quatre trets poc més que a l'aire, però sense avenços destacables.
El gran problema de les guerres de trinxeres és el desgast terrible que infringeixen a les tropes. I aquest comença a ser un perill real, a aquesta banda del camp, sobretot. Sense cap victòria, per petita que sigui, la posició contrària es va consolidant i enfortint. Potser sí que val la pena pensar en allò de l'estratègia i el joc d'escacs, però, què voleu que us digui, ara com ara, no hi veig cap pla prou sòlid que pugui dur a anunciar escac i mat. De moment, taules, i amb prou feines. I així no anem enlloc.