Això és un no parar. Ara són els llibres de text de primària els que són delictius, inconstitucionals, o el que sigui. Els llibres i, de passada, els autors que els redacten, les editorials que els publiquen, els mestres que els fan servir i qui sap si fins i tot els pares que els compren i les escolen les que els trien. Això és una bogeria irracional.
Ja sabem que en aquest país no es pot parlar de segons què ni en seu parlamentària, que no es pot opinar en públic, ni fer acudits, ni cançons, ni programes de tele, ni tenir el Club Súper 3, i que ni es poden fer espectacles de titelles, si no és que tot plegat serveix per cantar les glòries de la sagrada unitat de la pàtria. I tot perquè un bon dia se'ns va acudir la terrible idea de creure que podíem decidir què volíem ser.
A l'altra banda d'aquesta ofensiva en tots els àmbits, dubtes, molts dubtes. Diuen que aviat es començaran a concretar coses. No ho sé. De vegades imagino el Govern consultant una mena de joc de guerra, un simulador similar al que es va fer servir durant la Guerra Freda per preveure els resultats d'una confrontació nuclear. I molt em temo que el resultat seguiria sent el mateix: "no future".
Però no cal patir. Avui és divendres i el cap de setmana portarà una relaxació artificial i passatgera, a mig camí entre el sol, la platja i el futbol, que ens farà pensar que tot és possible. Però abans que ens adonem, tornarà a ser dilluns i entrarem de nou en el túnel d'un futur molt imperfecte. Però allà que hi serem. Moral i esperança que no faltin.