Fa molts de dies que no escric res i se'm fa molt estrany tornar-me a acostumar a explicar les coses en un blog que amb prou feines llegeix ningú. Ha passat de tot, bó i dolent. Mentre escric aquesta pàgina del diari escolto "Avril Lavigne - When you're gone". Una cançó una mica trista però que m'ajudarà a inspirar-me. Vull sincerar-me amb mi mateix sobre moltes coses que sento i deixar d'autoenganyar-me. El fet és que cada cop que veig a en Bernat (un noi que m'agrada) i la Laia (la seva nòvia) junts no ho puc suportar. Al principi pensava que se'm passaria ràpidament però no me'l aconsegueixo treure del cap. Tot allò que he dit de autoenganyar-me és per la manera que tinc de parlar de la meva condició sexual. Em protegeixo en que res m'afecta i en que ser bisexual és fantàstic quan les dues coses són mentida en el meu cas. Ser bisexual als 15 anys en una societat bifòbica i amb uns adolescents intolerants al teu costat no és gens fàcil pero jo em protegeixo en que és molt guai i en que tinc el doble d'opcions. Respecte al que he dit de que res no m'afecta era pel que he explicat al principi, he d'oblidar a algú que m'agrada i això no és fàcil, sobretot quan has de veure aquesta persona cada dia i forma part del teu grup d'amics. La part bona de tot és que em sento bé en molts altres aspectes com per exemple la trajectòria del meu canal de youtube. No vull deixar que un desamor m'enfonsi i menys en etapa d'exàmens.