Avui fas anys, ves per on. Pocs, o molts? Com sempre, depèn de com es miri. En qualsevol cas, per a tu prou com per encendre encara la llum clara i neta dels teus ulls, que miren el futur amb una barreja fascinant de fantasia i d'il·lusió.
Fas anys, i et mors de ganes de cridar-ho als quatre vents, de compartir la teva alegria amb tothom que et coneix i t'estima. Avui mires enrere i recordes el que has viscut, retrobes aquells moments meravellosos que ens has regalat, i tornen a treure el nas, discrets, cadascun dels somriures que has anat escampant per tot arreu. I mires endavant i saps que el món serà teu, si tu el vols, i et sents capaç de fer volar estels i coloms, amb la innocència de la nena que ja només juga al pati amable de la memòria, i la saviesa de la dona que dia a dia es fa més gran i més fascinant.
Vola molt alt, nineta, que com més alt volaràs, més llum seguiràs fent en tots nosaltres, que ja només et podem mirar orgullosos i satisfets, amb la secreta emoció de saber que cada instant amb tu ha valgut la pena i ha tingut sentit. Per molts anys, Cristina i no deixis de somiar mai, mai, mai.