Primer de maig, dia del treball, o dia internacional dels treballadors, com vulgueu. Sigui com sigui, una data que em sembla adequada per reivindicar la feina ben feta, vingui d'on vingui i es faci allà on es faci, perquè, casualitats de la vida, aquest cap de setmana passat, a l'Auditori Enric Granados de Lleida, es va representar l'òpera infantil "La gàbia daurada" i, com calia esperar, TV3, la nostra, se'n va fer ressò amb una informació, que no enllaço per vergonya, on parlava d'una òpera infantil creada a Lleida i quatre vaguetats més, tal com acostuma a correspondre a "allò que fan a Lleida", sigui el que sigui.
"La gàbia daurada" és una òpera en dos actes produïda per l’Escola de Música L’Intèrpret, amb música de David Esterri i llibret de Pere Pena, que va ser interpretada per l’orquestra simfònica del mateix centre, integrada per una seixantena de joves músics, pels cors i solistes infantils i juvenils de la Coral Shalom, la soprano Ulrika Strömstedt, el tenor Xavier Mendoza, el baix Josep Ferrer i l’actor Joel Piqué. La direcció escènica va a càrrec de Lluís Canet, la musical, de Joan Pagès, i els decorats són obra de Víctor Pérez Pallarés. Només amb aquestes quatre ratlles ja tenim una informació més exacta de l'esdeveniment, i molt més completa que la que ens va oferir TV3, evidentment.
Professionalment, he tingut ocasió de patir en més d'una ocasió el menyspreu que suposa haver-me de sentir que alguna cosa és "allò de Lleida". Per sort, i per força, m'he anat immunitzant contra la insolvència mental d'aquells per qui el món acaba als Vallès i he après a fer enmig de la indiferència que sempre genera la nebulosa de Ponent. Però una cosa és el que jo pensi i una altra el que pugui sentir quan aquest menyspreu el pateixen excel·lents professionals, l'únic pecat dels quals és no viure i treballar a la metròpoli. Per respecte a tots aquests professionals, com a reivindicació del treball ben fet, en un dia com avui, amb tot el dolor de qui sap que el país és molt més gran que no es pensen alguns, i amb tota la indignació que em provoca la ignorància habitual i tan tristament assumida, senyors de TV3, en aquesta ocasió, i tots aquells que no sabeu veure més enllà dels quatre turons de la gran ciutat i rodalies, en tantes altres, aneu a pastar fang, que aquí tenim feina.