(24/03/17)
Bé, suposo que estaria bé dir el motiu pel qual considero que avui ha sigut un dia de recaiguda (mal dia). En realitat no ha estat tan malament però hi ha certes coses que no m'han pogut passar desapreciades. Primer de tot, el fet de suspendre castellà amb un 4 per la merda de trimestre que he tingut. No em vull enfrontar al fet d'ensenyar les notes els meus pares perquè ja n'hi va haver prou amb les 7 suspeses del trimestre passat. L'altra cosa que m'ha reventat ha sigut que el un dels nois que m'agrada avui no m'ha fet ni puto cas a més de que tampoc m'ha tornat el meu retolador vermell, jo ja m'entenc. Em sento buit per haver-me acabat de veure tots els capítols de My Mad Fat Diary, trobo a faltar a la Rae a la meva vida. Avui he tret un 2,1 de l'examen de verbs de català. Odio en Jaume per haver-lo posat només amb dos dies de marge. Sort que vaig estudiar una mica, si no ho hagués estudiat, aquesta nota seria un 0. Ningú m'ha consolat després d'això així que m'he hagut de ajudar jo mateix. Ara aniré a repàs i si dic la veritat, no en tinc putes ganes. He de fer mates i l'estadística em frustra perquè al principi semblava un tema extremadament fàcil però després obviament no ho és. Alguna vegada m'he plantejat deixar els estudis però crec que seria una bogeria tenint en compte que són molt importants per assegurar-me el futur. Sé que això sona com una cosa molt típica però el futur de la gent de la meva generació es presenta molt negre. Mentre estic escrivint aquesta pàgina del diari, estic escoltant un vídeo de Soy una Pringada. Concretament, el de 10 pelis independientes i crec que realment els vídeos antics d'aquest canal són un tresor de la humanitat. A vegades em plantejo si el meu jo adolescent estaria orgullós del que sóc actualment. Jo sempre havia pensat que per quan fos adolescent, ja hauria fet alguna cosa brutal com desenvolupar poders psíquics. Un dels somnis més grans de la meva vida era ser escriptor però no un escriptor qualsevol, jo volia ser un escriptor d'aquells que t'entren a l'ànima. Ja veieu on m'he quedat, escrivint un diari amb el nivell gramatical d'un nen de tres anys. Aquest cap de setmana he de gravar un vídeo per l'aniversari d'una amiga meva (la Mariona) i encara no sé per on començar. Canviant de tema radicalment, heu pensat mai com serà el dia del vostre enterrament i què passarà després de la vostre mort. Jo la veritat és que sovint m'ho pregunto abans d'anar a dormir, cosa que pot semblar una mica sinistra. Avui m'he enrotllat més que els altres dies i em sembla que és una cosa bona. Els meus pares segueixen de viatje i avui ha plogut bastant. Feia molts dies que no veia el terra de la plaça moll de la pluja, m'encanta que plogui perquè resulta inspirador i relaxant. Molta gent prefereix el sol però jo sincerament, només sóc capaç de suportar el sol de l'estiu perquè m'encanta banyar-me tant a la piscina com a la platja i perquè el negoci dels meus pares depèn del turisme. No queda res més per dir així que m'acomiado fins a la pròxima pàgina.