Ness
per en 20 Març 2017
1,640 Vistes

A la pàgina Oficial dels Mossos del Facebook, explicaven un retrobament entre un mosso motorista i una nena salvada per ell, feia 3 anys. La nena recuperada i el mosso, feliç.

Fins aquí les històries boniques que ens dóna la vida plena de casualitats. Però no s'acaba aquí...

Ahir vaig anar a caminar a Barcelona. Des de la Sagrera-Meridiana -pel carrer Provença- fins a Sants.

Mentre caminava a pas lleuger, una llum va obligar-me aturar. Vaig aixecar la vista del terra i alçar els ulls: SAGRADA FAMÍLIA davant dels morros. Esplèndida, gegantina, Sublim... El cor em bategava més ràpid de l'habitual i no entenia per què. No sóc religiosa, per què un sentiment tan fort? La vaig repassar meravellada fins i tot, el portal de la Crucifixió, elaborada per Subirats...Jesús de Natzaret, Rei dels Jueus.

Després d'abandonar-la i fent camí pel carrer Provença, a l'altura de Rambla Catalunya, va passar-me per davant un frare abillat amb el seu hàbit. Un caputxí, amb les seves sandàlies -SENSE MITJONS!- a pas ràpid i decidit, com jo. Barba llarga i blanca i ulleres, amb muntura quadrada i negra.

L'any 1997 vam fer una assignatura optativa d'art Pre-Colombí a la UAB -amb Victòria Solanilla, de professora- i una de les visites obligades era el Museu de Pre-Colombí del Monestí Caputxí de Sarrià. Una vegada, després d'anar-hi, una companya de Barcelona em deia: "Tant si va sol, neva, fa vent o plou, Fra Valentí va al seu ritme per Rambla Catalunya sense mitjons i les seves sandàlies!".

Ahir a la nit, hora sense precisar, em va passar pel meu davant el FRARE/conservador d'aquest Museu, fet d'espolis d'aquelles terres mesoamericanes/inques. Després de 20 ANYS, aquell home ple de vitalitat va passar-me a pocs metres i jo, parada sense paraules com si  fos davant de la Sagrada Família de Gaudí, no li vaig saber preguntar: "Perdoni, vos no és Fra Valentí?". El retrobament, si se'n pot dir així, va ser fugaç... I segur que era ell. A Balmes, on hi ha l'estació de Provença dels FGC, va baixar-hi corrents. Anava agafar la línia L6 Reina Elisenda, prop on hi tenen la residència.

20 ANYS després, un home tomba a la seixantena: FRA VALENTÍ SERRA DE MANRESA....

Publicat a: Reflexions
Sigues el primer a qui li agrada això.
miquel pubill garcia
Les dolentes donen neguit,guarda només les bones...
21 Març 2017
Ness
les bones s'esborren, el pòsit de les dolentes, t'enrecordes més
22 Març 2017
miquel pubill garcia
tens raó...
22 Març 2017
Ness
Fra Valentí era una persona molt franca i molt propera, plena de vitalitat. També es deia Serra...
4 d'Abril 2017