Feliç aniversari, Solet
Ets el clar exemple de que el temps s'esgota, de fet, se'ns va esgotar fa un pocs anys. Ja no hi ets al meu costat, ni al de la teua familia, ni al dels teus amics. Vas desaparèixer un dia i no va ser fins prou temps després que ho vaig saber.
Si encara estigueses aquí m'agradaria donar-te un gran gran gran abraç, d'aquells que et fa falta l'aire. Deixaria que et rigueses de mi i no et diria que no em faces pessigolles. Si encara estigueses aquí disfrutaria del teu riure que tantes voltes em va posar nerviosa.
Si encara estigueses aquí...
Em sent culpable per no pensar-te tant com et mereixes i que al final, tenies tu raó: sempre tens feina, sempre tens el cap treballant... Ni t'imagines quantes voltes m'agradaria parlar-te i dir-te: qué faig, solet? qué opines?
Anyoro la teua manera de veure les coses i com no m'agradava donar-te la raó. Anyoro que em confiares els teus secrets i els teus dubtes i que em busqueses per a que et donara força per a superar tot allò, per a canviar, per a ser millor.
Anyoro la persona que era quan estava en tu.
Qué faries ara? qué em diries?
Solet... t'anyoro.
T'anyoro més que mai avui, que deuriem estar junts al voltant d'una magdalena en una espelma al damunt. Avui que et faries més vell, 26 anys... Avui que et diria: Solet, espavilat que se't passa l'arrós.
Si em deixes bufar per tu aquesta espelma sols demanaré una cosa: torna.
