La Pableta
per en 7 Gener 2017
1,812 Vistes

A vegades em passa que em desperto pels matinc i durant tot el dia no paro de repetir-me una cosa: "no puc".

I el pitjor de tot, és que eixos dies, encara que adore passar temps amb mi mateixa, no puc evitar sentir-me molt sola.

Últimament m'has estat repetint molt que una vegada una relació acaba, ambdós persones han de reconèixer que han fet malament per així ser millors en un futur.

Ara mateix encara no em puc creure que algú pugui fer-me sentir així en tant poc temps i a vegades no puc evitar pensar que puc oferir-te ben poc, que mereixes més. D'altres vegades em poso a pensar si tot això arribarà a algun lloc i em venen ganes d'abandonar-ho, però sempre està aquell sentiment de "aguanta, que el que vindrà valdrà la pena".

Sempre he tingut gent que, quan he presentat un dubte sobre si era suficientment bona o no per a algú s'han encarregat de dir-me lo de "Cualquiera en su sano juicio se volvería loco por ti" i jo se que ho fan amb tot el bon cor del món, però cada vegada em costa més fer-li veure això a algú.

Cada vegada em noto més cansada, més buida i amb més por, perquè no puc parar d'acabar de creure amb ningú. Tinc tanta por de tornar a obsessionar-me per les coses que a vegades no puc evitar que l'ansietat s'apoderi de mi.

I odie ser dèbil.

Fa dies que en miro a l'espill i em venen ganes de trencar-lo d'un cop de puny, perquè qui veig a reflexada no és la persona que vull ser i molt menys, la persona que vull que els altres vegin.  Només trobo reflexades totes les meves inseguretats i això m'espanta. Tinc l'autoestima més baixa que de costum i necessite fer alguna cosa. Vull millorar. Vull oferir als altres el millor de mi. Tant per dins, com per fora.

El primer que he de deixar arrere es el nerviosisme, el tremolor de mans, el mossegar-me les ungles. Perquè res em faria més feliç que deixar-te l'esquena com un mapa de carreteres.

També necessitaré aprendre a ser més directa i a poder expressar el que em passa pel cap. Perquè al cap i a la fi, el que una s'imagina sempre és pitjor que la realitat.

I després de donar-li voltes a tot, arribes de nou, i em recolzo sobre el teu pit i per uns moments, em dona la sensació de que tot està bé.

I la veritat, m'agrada i m'aterra a parts iguals.

Publicat a: Reflexions
Sigues el primer a qui li agrada això.