Cada vegada me n'adono més de que he deixat d'actuar i ara em limito a obsesionar-me amb coses.
I no son coses d'extrema importància, sino tonteries que desenvolupa la meva inseguretat.
Com el simple fet de pensar tot el camí cap al metro si està bé o no agafar-te la mà
O si quan em mires fixament estas volent dor alguna cosa.
Es trist haver-me de donar compte de que m'estic tornant cada cop més insegura i que ja no pregunto quan tinc algún dubte, o quan em callo el que vull dir per por a la possible reacció
Simplement em dedico a pegar-li voltes fins que m'acabe obsessionant.
I no sé si es bona senyal perquè per fi estic començant a tenir en compte els sentiments dels altres o si m'he de preocupar perquè vaig d'extrem a extrem.
Si això es madurar, vull tornar enrrere