En Jordi Pinto de la casa Parramon de Barcelona, ens havia comentat l'any passat, que la seva violinista preferida era Viktoria Mullova.
Jo fins ara li havia sentit un bis de la Chaconna per a violí sol de Bach i, francament em va sorprendre molt. Ho feia des de l'interior d'una església i cal dir que en un lloc així, l'acústica hi juga un paper important i ella, ha de saber com ningú, modular el so perquè totes les notes se sentin clares i precises.
Ara li n'he descobert el concert per a violí de Sibèlius i haig de dir que les arcades són precises i no són notes fetes a la babalà sinó que tenen un sentit més profund i acurat que altres intèrprets que volten i que són molt famosos n0estan mancats...
Viktoria Mullova, com els bons vins, amb l'edat ha millorat molt. L'expressió ben entesa sense caure en la llagrimeta, interpreta el que esta escrit amb una intensitat única.
