en 17 Setembre 2016
El cel és blau i la nit és negra...
Guspira intermitent que es deplaça per l'espai...
Si res li escau posa-li blau. Però no un blau fet de capes turbulentes. Un blau nítid, clar, pur... un blau de tranquil·litat, ideal per una aula on hi regna el caos absolut.
El cel és blau quan el sol l'il·lumina. Un cel que pot ser un univers fosc però amb estels dominats pel pentalfa, un estel de 5 punxes. Es converteix en el més perfecte, el més sencer, original. Amb la seva duplicació pren la forma immaterial de Déu. El meu Déu suma 5.
És el Cel a la Terra.
Publicat a: Literatura
Molt bonic l´escrit...dedueixo que l´aula on estàs,és una mica esvalotada...