Aquests últims dies he estat pensant en tu.
Des de que vas donar aquell petit pas avant he estat donant-li voltes a quina seria la nostra relació si tu i jo comencem a estar, de nou, en la vida de l'altre.
No se ni per on començar, perquè m'agradaria dir-te un milió de coses.
Voldria dir-te que no sóc la mateixa noia de la que et vas enamorar, que ja no sóc aquella nena petita que intentava allunyar a la gent que mostrava afecte i amor per ella.
Han passat quasi dos anys des de que tu i jo no sabem de l'altre (perquè a qui vull enganyar? Jo he estat cuidante des de lluny) i tinc la sensació de que si un dia parlem de nou, és molt probable que tot sigui diferent.
En aquestos dos anys he descobert que tinc una personalitat obsesiva, que quan m'agrada una cosa m'agrada a rabiar i per fi me n'he donat compte de que puc estimar a algú a llarg termini.
També he desenvolupat una manera de ser una mica més dòcil, amb un humor que ofendria a més d'una persona, però també (gràcies al que m'has fet sentir aquestos anys indirectament) he après a empatitzar molt amb les persones que considere importants.
Ara mateix sóc algú que no tolera les injusticies, però a la vegada puc doblegar-me si la persona que estimo comet algun petit error.
Puc fer-te riure durant hores, però a vegades resulta una mica pedant la meva manera de ser.
D'altra banda, també he aconseguit abandonar una mica l'orgull que em caracteritzava i poc a poc he anat assolant aquell mur que em feia estar sempre a la defensiva.
Això si, ja vaog aprendre fa poc més d'un any que donar el primer pas amb tu no es la millor de les idees, així que per por a que tornis a desaparèixer, esperaré el teu "Hola" per a que poc a poc tornis a descobrir qui s'amaga darrere el nom de la noia de la que et vas enamorar fa set anys.
Jo, sense cap mena de pressa, t'espere aquí desitjant que et puguin les ganes de saber si continue amb la mateixa facilitat per a conquistar-te.
Torna, sisplau.