RES
Res no és més
Que fullaraca
A punt d'encendre's
Encenalls escombrats
Miratges de sol
En ple crepuscle
De juganeres dents
Sense ànima
Fóra senzill estavellar-se
Ara en les llambordes
Circumferències planes
I un sol roc punxegut
M'estalvia aixafar-me
Les ungles
VÉNS
Véns
I vas enrera
I no vols
Temps
Que se'ns escapa
I es perd
Vents
Que mai no diuen
Els mots
Llard
Que s'estavella
Greixós
En un fugaç
Bes
Perdut
On
Veig
En un trau
Tota la llum
MIRACLE
Surt el sol
I tot és un riu d'argent
Enrampant-me
Calfreds de joia
Sentint la teva boca
En la meva
El càlid tacte
De tots els porus
Estremint-se
Si t'enyoro un dia
No creguis
Que és mentida
Només
Perquè no t'ho dic.
Si t'enyoro un dia
Serà el miracle
De creure
Que no et vaig oblidar
CAOS
Remor
Passos allunyant-se
Per un forat
Els escolto de nit
Mentre la son
Posseeix el capçal
I els coixins ploren
L'absència
Dels teus cabells
Caos
Infectant els glòbuls
Que fugen del cor
Sense esquerdes
Buscant
La teva saliva
En tots els racons
Virus de dol
Omplint-me
Les venes
Dejú
Els esclops esmicolen
Les ametlles
Mentre el conill
Espera.
DIUMENGE
Jèiem sobre fulles
Herba, molsa i trèvols
Ens somreia la sort
I cap jou ens captivava
Fins que vingué l'aigua
I no tinguérem sopluig
Aquella flor féu estiu.
I fou calent com l'infern
Quan cou les ànimes
Dels piròmans.
Calent com les teves cuixes
A punt d'enxampar-me
Ventre sense pigues
Somriure de vi negre
I aigua dolça,
Paraules de vent i adéus
De diumenge.
Tota la màgia cap
En un llumí que s'apaga.