Ness
per en 20 Març 2016
1,012 Vistes

Molts directors d'avui i del passat, han convertit la inacabada de Schubert, la 8a, en una simple interpretació més o menys dramàtica del contingut musical, però, redescobrint Harnoncourt per la xarxa, li retorna a la Simfonia, un toc més dramàtic i tràgic que les seves notes desprenen. Potser serà el cop d'arc o com llisca l'arquet el responsable d'aquest mar de llàgrimes.

No és ràpida com ens podem pensar en ell. El tempo és normal, el que ha de ser. Tot és més nítid, els cops de les timbales són contundents i les frases s'entenen, és una interpretació, quan la va fer, que li dóna aire. És una simfonia que respira, tal com diuen els crítics o directors varis.

Escolteu-la i compareu-la amb altres versions.... 

[https://www.youtube.com/watch?v=a47hIaYAFgg]        (26 minuts)

Sawallisch (aquesta és la versió que vaig conèixer a la xarxa, amb partitura per poder-la seguir... 28 minuts)

[https://www.youtube.com/watch?v=0mnrHf7p0jM]

Publicat a: Música
Sigues el primer a qui li agrada això.
miquel pubill
m´encanten les dues,però Harnoncourt,li dona més aire Schubert...
20 Març 2016