Celestí Casòliva
per en 20 Març 2016
608 Vistes

Previsible, la nit

Llarga, l'hora fosca

Del darrer batec,

Dels ulls fossos

En mil bocins,

Esparracats

De dalt a baix

Mentre somiaven 

Només amb tu.

 

En els llavis

El teu més profund aroma,

El sabor més amagat 

En les puntes dels meus dits,

Sanefes de coloraines

Resseguint-me l'espinada.

 

Amb les ales negades

De petroli transparent 

Aixeco el vol per caure, 

Pesat i tossut, 

Damunt teu que m'esperes 

Plena d'oli, cetona i oblit...

 

Recautxutar els circuits 

Refent el xip d'un record

Que sura en el mar

D'un calaix mig tancat

Que encara malda 

Per esbrinar si les esferes

Són plenes 

O si tan sols cal inflar-les

Amb el teu aire..

Publicat a: Reflexions
Ness
un comentari: jo hauria canviat "esparracats" per esquinçats, és més poètic. La resta, molt bé!
20 Març 2016
miquel pubill
bonic...
20 Març 2016