Ness
per en 9 Març 2016
836 Vistes

Desconec si més enllà de la Vida on totes les religions en diuen Cel és tan bonic com diuen, però en cas que fos així m'agradria ser-hi per acompletar els meus buits musicals que tant em costen en aquesta vida. Que en una vida paral·lela i Perfecta, pugui escoltar la Música dels Déus i poder pertànyer a l'elit que NO s'hauria de morir MAI, els ESSERS IMMORTALS.

Aquest cap de setmana ens ha deixat Harnoncourt. Tota una vida d'aquest món investigant com hauria de sonar la Música dels Genis com Mozart, Beethoven, Haydn, etc. Que bonic seria compartir saviesa amb ell en un lloc tan feliç. Quan estudiva i escotlava música arreu, sempre sabia quan ell dirigia. També, val a dir, no hi havien tants directors com ara a l'hora de descobrir-los. Abans, no fallaves. Hogwoog, Gardiner o Harnoncourt. No tenies escapatòria. I ho encertava!

Ara es reunirà amb els Grans i rebrà tota mena de crítiques, positves i negatives. Tornarà a tocar la viola de gamba o el violoncel, les obres de Bach. Dirigirà amb els músics d'aquella època la música somniada. I a mi m'agradaria ser-hi per agombolar-me amb la seva única manera de ser i dirigir.

SID TERRA LEUIS. QUE LA TERRA ET SIGUI LLEU, HARNONCOURT, IMMORTAL.

Publicat a: Música
Sigues el primer a qui li agrada això.
Marcel
Música immortal
9 Març 2016
Ness
cert
12 Març 2016