El cel està, en mi, en una atra dimensió.
Quan vaig escoltar el duetto de Bottesini per clarinet i contrabaix em va decebre potser els intèprets eren de l'orquestra de Dudamel, i per això dubtava...
Però aquesta, per a piano, contrabaix i clarinet, la cosa canvia. I molt. I sonretot, la bellesa per a mi, que en sé poc, està en jna altra dimensió, llunyana, impossible.
Potser en una altra vida....Molt italià...
Publicat a: Música
Sigues el primer a qui li agrada això.