en 26 Juliol 2015
Avui a'acaba la nit
Abans que el dia
Navegui indecís
Per la voràgine del no.
Avui s'acaba, la nit,
Abans que els mots
Callin per sempre.
Abans que, buits,
Ja no recordin dir res.
Avui la nit no respira,
Presonera
De la lluna fosca.
Fosca com una engruna
De la boca del llop
Enmig d'un badall
Ensopit.
La nit, avui,
Camina òrfena
Amb els peus descalços
Sabent que no tornarà.
Sabent que el dia
Se l'endurà per sempre.
Avui la nit sap que demà
Serà una altra nit
Qui posseïra els meus somnis.
Publicat a: Reflexions