Celestí Casòliva
per en 5 Juliol 2015
952 Vistes
EL LLUMÍ
 
Relat guanyador anual de la IV edició del Microconcurs de www.lamicrobiblioteca.com
 
Biblioteca Esteve Paluzie de Barberà del Vallès.

El llumí


Ha sortit de bon matí a collir llenya. N'ha acumulat una bona quantitat. L'hivern comença a fer-se senyor del bosc i no sap quant de temps podrà resistir. Fa deu dies que va trobar la cabana enmig del no-res. Els bandits els havien assaltat mentre viatjaven cap al nord en aquella atrotinada diligència. Varen matar la seva esposa i el conductor. Se'n va salvar perquè havia anat a fer un riu fora del camí quan aparegueren aquells tres.

A sopluig, apila la llenya i es disposa a encendre-la però, amb què? No te manera de fer foc. regira calaixos amunt i avall i res. De sobte, el miracle. Un llumí a l'ampit de l'única finestra. El pren, amb compte de no trencar-lo. Els dits se li estan posant morats i, si se'n surt, n'hi hauran d'amputar algun. L'alegria esdevé desesper. Com l'encendrà, aquell llumí? El frega per les parets, pel terra, per la taula. Res. Ho prova i ho prova fins que el cap de fòsfor es desfà.

El jove encén la cigarreta. L'encenedor nou, regal de la seva xicota, és molt bonic. Es reuneix amb son pare a la cabana. Una caixa de llumins antics reposa en un seient de pedra al costat de la porta. Mentre els forenses retiren l'esquelet, els dos homes fumen.

Celestí Casòliva i Morales
Barcelona

Publicat a: Reflexions
miquel pubill
molt bé
5 Juliol 2015
Ness
dóna una sensació d'antic però a mesura que llegeixes el text, et transporta amb el temps. Molt curiós. No m'estranya que te'l premiessin, ets molt bo escrivint!!!!
6 Juliol 2015