I no escarmento. Dec ser catalana, catalana.
M'has aprimat el cor;
una llenca translúcida
com un vidre esmerilat
es veu com respira la sang
-s'hi veu a través dels batecs-.
I les parets tremolen..
Aquesta és la meva Vida
i jo voldria l'altra, quan tot era tou
com un pa de pessic, el cor.
I el meu Amor em mossegava la il·lusió
amb un somriure infantil i plàcid.
Publicat a: Literatura
Sigues el primer a qui li agrada això.
això no és un poema, només està escrit en vers. Perquè ho sigui, hi hauria d'haver rima i ritme.