Ness
per en 27 Juny 2015
948 Vistes

I  no escarmento. Dec ser catalana, catalana.

M'has aprimat el cor;

una llenca translúcida 

com un vidre esmerilat

es veu com respira la sang

-s'hi veu a través dels batecs-.

I les parets tremolen..

Aquesta és la meva Vida 

i jo voldria l'altra, quan tot era tou

com un pa de pessic, el cor.

I el meu Amor em mossegava la il·lusió

amb un somriure infantil i plàcid.

Publicat a: Literatura
Sigues el primer a qui li agrada això.
miquel pubill
molt catalana i molt bona escrivint poemes.
27 Juny 2015
Ness
això no és un poema, només està escrit en vers. Perquè ho sigui, hi hauria d'haver rima i ritme.
27 Juny 2015
miquel pubill
doncs queda bonic i m´agrada
28 Juny 2015
Ness
ok
28 Juny 2015