en 22 Març 2010
Tots els dies el mateix. Passar, mirar-te. Creuar mirades. Descreuar-les.
I aquí seguisc, perdut en el silenci dels teus ulls.
Publicat a: Personal
Home.... jo de tu li diria el que sents... en lo ja el tens? I qui no arrisca no guanya... Mira'm a mi, tinc la vergonya sencera de no gastarla!
que bonic i que trist. tothom t'està donant consells i no n'has demanat. si no li vols dir res, no li diguis res. a vegades és millor així.
emmmm...no puc dir-te res nou xD què bonic!! jo t'aconselle que aconseguisques la seua amistat i després ja es vorà... ah! i estic amb la Marina, a vegades és millor no dir res.
