per en 25 d'Abril 2015
1,092 Vistes

Hi ha moltes coses perilloses en aquesta vida.  Però segurament, la més perillosa de totes, és el fet de PENSAR.  Per pensar, l’home ha set menyspreat, perseguit, fins i tot assassinat al llarg de la història...  pensar implica especular sobre una realitat que no tothom  és capaç de discernir ni suportar.

Potser per això, pel perill que comporta, pel dolor que causa... l’opció més fàcil i més extesa ha set i continua sent la de no pensar. 

Quan s’atansa algú parlant-ne en castellà, per exemple, el més fàcil  és contestar-li en castellà, ignorar la violència implícita que contenen les seves paraules...  Al capdavall tots sabem castellà, perquè no podem practicar-lo? Quin mal hi ha?... Si penséssim, ens adonaríem que milers de catalans han set esclafats i abatuts perquè avui nosaltres tinguem “l’insòlita fortuna” de dominar aquest idioma estranger, i llavors, ens rebel·laríem, ens negaríem a respondre; ofesos i indignats, seríem capaços de batre’ns  amb qui ens desafia... ens sentiríem increpats, agredits... tindríem la necessitat de venjar-nos, de recuperar la nostra personalitat, la nostra llibertat, la nostra vida...

Però això no passarà mai.  Els catalans continuaran donant per fet que saben castellà perquè és normal saber-lo,... i continuaran practicant amb delit l'idioma de qui els extermina.

Descartes va dir: penso, per tant existeixo.

Ara ja sabem perquè nosaltres, els catalans, no existim.

Publicat a: Política
Sigues el primer a qui li agrada això.
miquel pubill
pensar,existir...existir,pensar...és el mateix. He passat uns dies a Penyiscola...perdó Peñiscola i m´ha agafat por,per de que els catalans arribem un dia a comportar-nos com la gra majoria de gent d´aquelles terres.
4 Maig 2015