Tot ens era favorable. Una terra fèrtil, uns homes valents, una bandera tenyida d’or , sang i glòria... tot semblava indicar que la nacionalitat que van forjar els nostres avantpassats havia d’ésser immortal; perpetuada en cada infant que naixia, consagrada en cada enemic que abatíem per defensar-la!
Avui tenim la terra ocupada, el valor extingit, la bandera descolorida... i un futur inexistent.
.................
castella i frança respiren damunt nostre, s’alimenten de la nostra carn,... ens devoren.
Hem perdut temps buscant aliances, acords, pactes... i ara que les seves dents ens arriben a l’os, ens adonem que estem sols, que sempre ha set així, que ningú vindrà mai a rescatar-nos.
Podem deixar que dues nacions perverses decideixin quan i com hem de morir o podem empunyar la bandera, la valentia i la intransigència dels nostres avantpassats per abatre aquest enemic que ens amenaça.
.................
Catalunya no és només un nom. És el nostre nom.
Com podrem d’ara en endavant anomenar-nos catalans, si defugim el sagrat deure de protegir la Pàtria?
..................
Vine amb nosaltres:
