en 4 Març 2015
Moltes voltes he sabut que jo mateixa mai sabria donar-me les respostes suficients per trobar-me a mi mateixa. El fet de que siga tan poruga i que no sàpiga afrontar els possibles riscos fa que cada volta siga més i més petita.
Per què estic tant enganxada a tu? Per què has hagut d'aparèixer en la meua vida? Per què aquella nit?
No et puc traure del meu cap i ho saps. Ho aprofites.
Quan desaparec de la teua vida durant uns dies ho notes, em vull tornar a oblidar de tu i llavors, t'aprofites i tornes. Tornes a enganxar-me, tornes a fer-me somriure i a donar-me esperances per a tornar a desaparèixer i tornar-me boja.
No t'entenc.
Eres frustrant.
Eres les meues 912 pessigolles preferides.
Publicat a: Personal