La Pableta
per en 30 Desembre 2014
2,424 Vistes

 

Podria ficar la mà al foc i no em cremaria al dir que estic vivint el moment més feliç de la meva vida.

No sabeu la felicitat que pot envoltar el teu cos quan te’n dones compte de que totes les petites peces de la teva vida estan encaixant perfectament.

Crec que ja he dit milions de vegades que si em consider-ho bona en alguna cosa és en saber apreciar el que tinc, i lluitar per conservar-ho, i ara mateix, el bé més preuat que tinc es el poder formar part del teu món.

Des del primer moment vaig tenir clar que tu eres una persona infinitament especial, encara que com tots, tens els teus defectes i les teves virtuts.

Des del primer cop que et vaig veure, vaig anar formant-me una imatge de tu, comporta per sentiments i per paraules no dites, per gestos furtius i petites formes d’actuar que han fet que acabe estiman-te d’una manera que no havia experimentat mai: Amb amor incondicional, d’aquell que perdona els errors i els accepta.

Em direu boja, però sempre havia desitjat arribar a aquest punt, en que ets conscient que tot aquest sentiment d’eufòria per estar al costat de la persona estimada va desapareixent, però queda el més important per a una relació: el dia a dia, la quotidianitat, les petites coses que converteixen un simple enamorament fugaç en una relació amb uns fonaments forts.

I és en aquest punt en el que m’agradaria reflexionar sobre nosaltres.

És cert que ambdós tenim punts de vista diferents sobre la relació, al igual que sobre la vida. Podem tenir objectius diferents o també maneres d’actuar ben contràries. Però m’agradaria suposar que tu desitges tant com jo que tot això que estem construint no es destrueixi mai.

Per això vaig a prometre’t una cosa, que encara que creguis que no estic en condicions de fer-ho, estic segura que puc complir.

Al meu costat no seran tots flors i violes, soc conscient que hi hauran malts moments i obstacles que haurem de superar junts, haurem de ser forts i madurar i crèixer junts. Estar immers en una relació significa pensar d’una manera més altruista, tenint en compte els sentiments d’un altre. Torno a repetir que no serà fàcil el aconseguir encaixar les nostres vides, però et juro que faré tot el possible per a fer-te feliç la resta de dies que em queden. I saps per què? Perquè se m’ha donat l’oportunitat de ser “l’amor de la teua vida” i això ni boja ho podria desaprofitar.


 

T’estimo, vida meua.

Publicat a: Reflexions