La Pableta
per en 20 Novembre 2014
2,793 Vistes

Després de la relació tan traumàtica que vaig experimentar fa temps, costa un poc no pensar que en qualsevol moment desaparegui tot aquest somni. Em va calar molt endins que en els últims dies d'aquella relació tots els meus dubtes i les meues llàgrimes siguesen una excusa per tirar-me en cara tot el que havia fet mal.

Cada vegada que ho recordo se'm fa un nuc a la gola.

Pot ser amb aquestes paraules creieu que soc una persona dèbil i molt melodramàtica, però no és així. Jo sempre he sigut una persona forta. que només rebele el meu jo tendre quan crec que la persona que l'ha de rebre és especial. Però aquella vegada em vaig equivocar. I dia rere dia la relació anava fent-se més tòxica, jo em tornava més submisa i ell intentava manipular d'una manera molt subtil els meus actes. 

I un dia, va començar el declibi. 

Vaig rebre una trucada a altes hores del matí, la meva parella em va dir que tornava a sentir coses per un antic amor i que tenia dubtes sobre la nostra relació. Això em va matar. 

Com pots viure el dia a dia amb algu que suposadament estimes i ho trenques tot per algú per a qui no has sigut determinant durant molt de temps? 

No se que va passar aquella nit. però jo no vaig poder dormir. Al dia seguent les coses es van arreglar, però jo ja no vaig tornar a ser la mateixa. Poc a poc la meua autoestima va anar disminuint i la por es va apoderar de mi, fins que un dia, vaig dir prou.

I aquella va ser la millor desició de la meva vida.

Va passar un temps, en el que vaig anar recomponent tots els trossos de la meua ment per tornar a ser la persona que tots coneixien. 

I no es que ho haja aconseguit, és que ara he millorat.

Però el que mai havia pensat que jo seria capaç de trobar algú com tu.

Algú a qui no li importés que contés mil vegades la mateixa història o que hi hagin dies que les pors i els records d'aquella relació en fagen tremolar.

Se que dius que no ets una persona detallista i que tens poca imaginació a l'hora de donar sorpreses, però encara que et pareixi poc, dia a dia fas que em senti la persona més especial del món i això no ho ha aconseguit ningú.

Les visites express per sorpresa o que el dia de Sant Joan apareguis amb una rosa em fan més ilusió que cap dels regals més cars de món.

I el que més em fa sentir especial és que encaixes perfectament al meu món i viceversa.

Que els meus amics et tinguen tant d'apreci només amb un par de vegades que han coincidit amb tu, quan mai havien cregut que les meves parelles estaven a la meua altura, em produeix una sensació de seguritat inexplicable, i encara em dona més satisfacció el sentir de boques d'aquells que m'importren, cada vegada amb freqüència que ets la millor parella que podria haver tingut.

També m'encanta que els meus pares et tinguin tant en compte, que em pregunten sempre que torno a casa com estàs o quan vindràs (perquè tenen ganes de veure't) o que alguns dels meus familiars estiguen ansiosos de coneixer-te.

Em resulta fascinant que per una vegada en la meva vida, els meus pares no intenten "amagar" que tinc parella i estiguen contents amb la persona que he elegit, perquè saben que em cuidarà el temps que estigui al meu costat.

El que no havia cregut mai després d'aquell temps turbulent, és que tindria un nivell de confiança tan gran amb algú. Tinc clar que ets una persona molt noble i que en tot moment dius el que sentes. per això em reconforta el saber que no m'ocultaras res si algún dia les coses van malament.

De fet, vaig a concedir-te un privilegi que no he coincidit mai a ningú i que després de tot, no tenia pensat fer-ho mai.

Puc dir-te que seràs la primera persona que tindra el privilegi de veure'm plorar, si s'escau, perquè sento que amb tu, no tinc por de mostrar-me feble.

Estimo amb bojeria com una camisa blava fa que els ulls et brillen més o la manera que tens per preocupar-te de la meua salut.

També estimo la cara que fas quan creues el rebedor del meu pis fins la porta de la meva casa i la manera que tens d'apartar-te el pel de la cara.

Estimo cada centímetre del teu cos, per les coses bones i les dolentes i intento de totes les formes possibles ferte saber que m'encanta que formes part de la meva vida d'una manera tan senzilla i a la vegada tan profunda.

T'estimo amb bojeria, amor meu.

I espero que així sigui durant tot el que em queda de vida.

Publicat a: Reflexions
La Pableta
Clar, i això m'ho diu una persona que no te ni el valor de mostrar el seu nom. Molt lògic tot.
24 Novembre 2014