Memi
per en 24 D'octubre 2014
786 Vistes

Car em punxa sé què sóc

i em fa baixar de l'arbre.

No estic sola en aquest bosc:

ulls esmolats m'esguarden.

De plaer em parla el seu ronc,

paradís de salvatges.

 

Al bigoti una llàgrima.

De tots dos jo sóc la rata.

Publicat a: Poesia