Ness
per en 22 D'octubre 2014
928 Vistes

Estava tova, ho reconec, quan vaig prendre la decisió de llençar-me a l'arena i esciure el priimer relat breu en castellà des de fa molts anys. Potser des que anava a l'institut on era més habitual.

Malgrat tenir molts buits de no usar aquesta llengua, segons el meu corrector, estava prou bé. Em va corregir alguns detalls dels quals havien canviat la normativa, recentment. I el que em va fer més gràcia va ser l'opinió personal: El text és molt emotiu. Com no podia ser emotiu!!! La foto era una gata negra. Uns ulls grossíssims on s'hi reflectien figures. La inspiració va costar arribar, però al final, el vaig escriure.

A veure, si em presento, que el no ja el tinc, que no hi ha premi en metàl·lic, els agrada i em premien. Què hi faig jo a Madrid, bé a Rivas? Turisme? El premi són dues entrades per anar al Teatre i dos llibres. Sempre puc refusar el premi i cedir-lo a gent amb necessitats culturals per no haver-me de despaçar allà. No tinc diners per gastar-los en no-res. Però i si desplaçant-me ( הזזה)  cap allà, per les moltes casualitats, trobés feina....és un any de desplaçaments....

Publicat a: Literatura
Sigues el primer a qui li agrada això.
Ness
si no es prova... de vegades tens sorpreses Diuen que per obtenir oportunitats a la vida has de temptar el destí....
23 D'octubre 2014
miquel pubill
tens raó,de moltes coses,ja tenim el no,cal buscar el si ...i qui sap.
23 D'octubre 2014
marcus
El que no s'arrisca no pisca. Ara, prepara't per haver de viure moments d'absurditat absoluta amb el tema catalunya
24 D'octubre 2014
Ness
també era un tema que em tenia farta al Facebook. Estava cremada i m'hi estava ofegant, perdia el sentit de Viure. Era un lloc on podies trobar informació però trobar-la tergiversada. I el meu cervell ja no podia més. Qui els infiltrats, els venuts-comprats... fins i tot persones que me les tenia co... Veure més
24 D'octubre 2014