marcus
per en 14 D'octubre 2014
1,283 Vistes

Bé, més que una repaació és un remei a un petit contrateps qu se m'ha presentat a la meva última víctima.

Es tracta del violí número 7, aquest lestic fent íntegrament amb fustes d'arbres de casa meva, un avet que vàrem haver de tallar (amb molta pena per part meva) perquè ens estava trencant les parets de casa i un salze que va caure fa temps i el tronc estava per allé tirat pel terra. Vaig decidir de tenir fusta gratis i aprofitar coses de la terra de casa.

El contratemps el podeu veure a la foto següent, és un petit foradet de resina que ha sortit de cop, no es veia res quan la fusta era un pèl més gruixuda i, conforme he anat rascant, ha sortit cada més i s'ha anat fent més gros fins a convertir-se en el que veieu.

Com que aquest violí és per regalar (i sé de nona tinta que passarà bona part de la seva existpencia decorant un piano) vaig pensar en deixar-ho així i va que xuta però al final vaig decidir que era una bona manera de fer invents i/o descobrir coses noves.

Aquesta és la pinta que té per la part interior, gairbé no es veu res, només una petita corbeta que fa veta

De miracle no vaig llençar els trocets de fusta sobrant de quan vaig tallar la forma de la tapa _(deu ser perquè era estiu i no necessitava llenya!!)

Vaig estar remenant pel cub on llenço les fustes que em sobren i en vaig trobar 3 ó 4.

Els vaig anar retallar en trocets petits que més o menys tinguessin el mateix ample de veta que el del troç en discòrdia.

Aquí podeu veure molt clarament com vaig anar comparant gruixos, aquest hi anava de perles.

I aquí el tenim presentat

Amb un regle metàlic em faig una guia per passar el cutter

Forat encerclat per talls de cutter"

Amb un enformador petitet buido sense arribar a atravessar la fusta del tot.

Aqui veieu com queda de 'cucu'

Ara falt retallar més petita la fusteta , presentar-la, ajustar-la mol lentament i anar comprovant que hi encaixi bé.

Ar fal

De moment queda 'estupenduu!'

 

 

I o queda més que encolar i peça finiquitada

Encolda i seca ara toca pulir la tapa

Després d'una quanta estona i amb paciència de lutier aconsegueixo aquest resultat, no és el que m'esperava (és pitjor) però queda froça bé.

Com a propina us deixo unes fotos del meu ultim violií acabat, també és un 1/2, també és per raglar i també està fet íntegrament amb fustes de casa meva, el resultat de les quals és gratament positiu!!

Publicat a: Arts
Sigues el primer a qui li agrada això.
miquel pubill
perfecta,felicitats
14 D'octubre 2014
Ness
no sé si saps una cosa, lutier, però els millors instruments de corda no es poden fer -s'entén perquè tinguin un bon so- amb fustes noves o tendres. El secret és que sigui de fusta antiga, vella. Les dels grans lutiers dels segles passats, eren unes fustes especials, dels Balcans, que van patir uns ... Veure més
18 D'octubre 2014
marcus
Si, però el que no saps és que jo també tinc secrets....
20 D'octubre 2014