El període d’adaptació fa referència als primers temps d’assistència dels infants a l’Escola Bressol. Període ple de noves vivències pels infants, famílies i mestres.
Els infants s’han d’adaptar a un medi, a unes educadores i a uns espais nous. Han de viure una separació afectiva i temporal de les famílies que generalment ve acompanyada de plors.
Les famílies han d’acceptar la separació del seu fill (en molts casos és la primera separació) i suposa tot tipus de sentiments i emocions, i l’aparició d’altres persones en les relacions afectives del seu fill/a.
Les educadores han d’establir noves relacions amb infants i famílies: els han de conèixer i han de trobar la manera de tractar-los més adequada per tal que la nova situació satisfaci totes les parts.
Aconsellem una entrada gradual ,donar un marge de 15 dies entre les adaptacions, d’aquesta manera permet una atenció més individualitzada, un coneixement profund de cada infant i un ambient relaxat. És important començar amb poques hores d’assistència, arribant progressivament a l’ horari establert.
Demanem a les famílies, si és possible, que passin un període de temps a l’escola juntament amb l’infant. Durant aquests dies les famílies comencen a conèixer a l’educadora i a establir un lligam de col·laboració i confiança.
No és aconsellable que la mare o el pare desaparegui mentre l’ infant està distret. Li provoca inseguretat. Un bon sistema és decidir en quin moment deixar-lo: quan està en companyia d’ un adult que sigui capaç de consolar-lo, després d’ haver estat una estona al mateix espai jugant etc.
L’ objectiu principal que hem d’ aconseguir és que l’ infant pateixi el menys possible els efectes negatius de l’ adaptació. Les educadores acaronem els infants quan ploren, escoltem quan parla, acompanyem quan fa l’àpat o quan vulgui descansar.
L’ adaptació ha de ser valorada qualitativament i no quantitativament. No es pot imposar una data límit per afirmar que els infants estan adaptats.